Aliances en procés

Aquests dies estic enfeinada amb uns encàrrecs que m'han fet.  Entre ells n'hi ha un parell que són aliances, i aquestes peces sempre em fan una il·lusió especial. La gent que prepara un casament sempre vénen amb una brillantor especial als ulls, un enllac, sigui com sigui, és un  moment especial per als nuvis.  És un inici. Tan si fa 2 anys com si en fa 20 que es coneixen, preparen aquest dia amb la il·lusió que es preparen aquells dies que sabem que seran únics, que conmemorarán amb aquella persona que han decidit compartir el camí. I per aquesta data tan assenyalada en el seu calendari volen que tot sigui especial, ells seran el centre d'atenció de la festa, les persones per les quals tots els convidats seran allà. 

Tot voltarà entorn de l'enllaç entre ells dos, i el símbol més evident que tenim d'aquesta unió són els anells.  Per aquest motiu, que me'ls encarreguin a mi,  és una responsabilitat, però sobretot un honor que m'omple d'agraïment vers ells.  Són unes peces que sempre faig amb especial cura, estima i bons desitjos. Penso que en aquest cas més que en cap, és molt important que la peça resultant sigui tal i com ells la pensaven, que se la sentint seva des de l'inici del procés, i que un cop la tinguin s'hi sentin còmodes lluint-la. Tot i que moltes vegades conec vagament als nuvis, sento que fent-me aquest encàrrec em fan particep d'alguna manera del seu amor i d'aquest dia que serà tan especial per ells i pels qui els estimen. 

Com que per mostra un botó, us deixo una fotografia de les que estic fent ara. És tracta d'unes aliances simples, curvades, que veient-les de perfil tenen la forma del símbol d'infant.  Per aquesta ocasió he escollit la tècnica de la cera perduda, tot i que les podria haver fet directament en metall, em vaig sentir més còmode treballant-hi amb cera. 

Espero que tan a vosaltres com als nuvis us agradin