Volum del buit

Fa un temps em va arribar un encàrrec d'aquells que fan tanta il·lusió, i avui és el dia de la veritat. Una amiga celebra avui el seu aniversari, i el seu marit li donarà un conjunt de plata que em va encarregar. Fer una peça (o un conjunt) per algú que coneixo fa sempre il·lusió, i no és només pel fet de vendre o de veure les teves peces posades, que també, sinó que fer una joia per algú que coneixes t'obliga a pensar i a reflexionar, més o menys a fons, sobre aquella persona; com li agradaria que fos? què li escau amb el seu físic? què li escau amb la seva personalitat? quins materials? quins acabats? 

Així doncs, en acabar la peça sembla que conegui millor al destinatari. Això m'ha passat fins i tot amb gent que conec molt i de fa molts anys. Em sembla doncs, que he trobat en la joieria, la meva manera d'aprofundir en les persones.

Però anem al què ens interessa avui. Un encàrrec especial, que m'ha fet especial gràcia. Per fer-lo vaig haver de pensar en com és ella, què li quedaria bé, en els seus moviments, el seu vestuari,... la dona que vaig anar descobrint em va agradar encara més que la que coneixia fins al moment. Traspua senzillesa, serenor, amabilitat,... en fi,  Felicitats guapa. Espero que t'agradi.

Collaret de plata de tres peces i cadena. Tot el conjunt juga amb els volums i els calats, els polits i els oxidats.

Agulla de pit. Continuem jugant amb els volums i els calats, però en aquest cas, tot amb una mateixa peça de plata. La pedra és un vidre.

Arracades. Segueixen les formes orgàniques de tot els conjunt, apropant-se en aquest cas a les formes ondulades del collaret. En aquest cas, he volgut jugar amb els acabats polits, mates i oxidats.

Com en tots els últims encàrrecs que he rebut, he volgut fer una caixa personalitzada i única. A la imatge superior es veu com hi queden col·locades les peces a dins. A les imatges de sota es veuen detalls de l'exterior de la caixa