Bufa que bufaràs

Us heu preguntat mai com podriem fondre el metall sense els soldadors que tenim avui en dia? Com ho feien els mestres joiers i orfebres d'èpoques passades? 
Bé, no us ho explicaré fil per randa, en primer lloc perquè no en sé tant, en segon lloc perquè es podria fer pesat. Tot i així, aquests temes sempre m'han cridat l'atenció i m'han encuriosit. Per a mi va ser un gran descobriment, quan fa anys, durant el procés d'elaboració del projecte final de joieria, vaig conèixer el web de Raul Ybarra. En aquesta pàgina podreu trobar molta informació sobre el món de la joieria, tècniques, materials, història,...


 I doncs, aquí vaig saber com fonien el metall el orfebres prehispànics, que havien arribat a una nivell tècnic i artístic espectacular, amb uns mitjans que actualment ens semblen totalment precaris. La seva tècnica es basava en la bufera. Sí si! amb uns tubs de fusta, canya o metall bufaven el foc, de manera específica per tal que no volés la cendra ni es malmetés el metall. Amb una capacitat pulmonar que segurament devia ser semblant al d'un esportista d'èlit, els especialistes bufaven i bufaven fins que el metall agafava la temperatura adequada per fondre i així poder ser evocat en un motlle preparat prèviament (el tema dels motlles mereix un post especial). Hem de tenir en compte que per fondre per exemple l'or amb un aliatge de coure necessitaven portar-lo a una temperatura superior a 930º, a partir d'aquí intentem imaginar la complexitat d'aquesta tècnica i la dificultat dels bufadors (en aquest cas humans) i que sempre ho feien en grup, ja que amb la bufera d'una sola persona no seria possible portar-lo a la temperatura adequada.

Anys i segles més tard la tècnica va comptar amb la inestimable ajuda de les manxes i la nostra feina en aquest sentit se'ns va fer molt més amable i menys cansada. 

A continuació us deixo unes imatges extretes de la pàgina de facebook de Raul Ybarra que espero que us sigui d'interès. 


Entrades populars

Imatge

Trendy turquoise