La cara oculta de les joies

En una entrada anomenada "Què hi ha al darrera?" ja us vaig parlar de la part amagada de les joies. Aquesta part sovint és oblidada, i en canvi la majoria de joiers li donem molta importància. La part del darrera d'una peça ens indica si està ben feta i ben acabada, i, fins i tot, ben pensada. 

En aquesta part hi trobem normalment una part tècnica tan important com són les tanques, part defineix si la peça és funcional o no. Una tanca mal pensada o mal feta, provocarà que la peça quedi ben col.locada, o al contrari, quedi penjada, torta o fins i tot, que hi hagi perill de pèrdua.

D'altra banda, un bon estudi previ de la peça i un bon treball a aquesta cara oculta, pot fer que la peça llueixi més, i li aporta aquell no què que ens atrapa. 

A continuació vull fer esment de la última peça que he acabat, l'anell amb aiguamarina que potser ja heu vist en aquest mateix blog.  Doncs bé, la part interior d'aquest anell he estat pensat per tal que l'aiguamarina lluís més. La pedra la va aportar la persona que me'n va encomanar, i com heu pogut veure en alguna fotografia, la talla devia ser feta per un lapidari amb poca experiència, i presentava unes facetes totalment irregulars, per dir-ho d'alguna manera... Necessitava ressaltar la brillantor de l'aiguamarina doncs, i per a tal efecte, vaig decidir que la llum passés através d'ella. Per aconseguir-ho veureu que la pedra queda un pèl aixecada, no toca el dit de qui el llueix, i a més la planxa que sosté la pedra està calada. 

A continuació una selecció de cares ocultes de fermalls molt treballats:

F. Walter Lawrence

L.Sue Szabo

Chris Irik